El no anul·lat

El no anul·lat

3. El no anul·lat

Asseguda en un racó, plorava en silenci, amb les mans tapant-se els ulls, amb l’ànima trencada en mil bocins. Sola, vulnerable, perduda, paralitzada, no feia més que preguntar-se per què, per què, per què.

Escoltà una porta que s’obria i es tancava ben fort. Ell havia marxat. S’aixecà amb prou feines com per poder fer unes passes fins arribar al lavabo. Es mirà al mirall i tenia el cantó dret de la cara tot inflat. El llavi li sagnava i li feia molt de mal tot el cos. Es tornà a preguntar per què, per què, per què… mil cops més.

La por i la impotència controlaven la seva voluntat. Sabia que a l’endemà ell actuaria com si res hagués passat. Seria tendre amb ella i voldria fer l’amor. Tocaria el seu cos i ella immòbil deixaria que fes el que volgués. Perquè s’havia deixat robar el seu no.

Un dia, trobaren el seu cos inert a terra, en el lavabo de casa seva. Ell finalment també li arrencà la vida.
Si ets víctima de violència de gènere, digues PROU.
Algú que és capaç de ferir-te, humiliar-te i sotmetre’t, no t’estima. 



        1. Explica el tema d'aquest text, en fas un resum de quatre línies i un comentari personal. Què t'ha sorprès? Comenta'l a la pàgina de na Carolina. http://www.somniturquesa.wordpress.com/somniant-amb-nantonia-lladonet/la-finestra-de-lestel/3-el-no-anul%C2%B7lat/

1-En aquest text es xerra sobre la violència de gènere , una dona amb la cara destrosada per el mactracte de un home.Aquesta dona té por per lo que el seu home li ha fet i al dia següent farà com si no hagués passat res, però en realitat segueix tenint por per aquell dia on la violència s'apoderà d'ella.
M'ha sorprés quan ha dit que al dia següent actuarà com si no res, perque crec que encari que actui així el remordiment sempre estarà en el seu cap.

Nou text de na Carolina

Nou text de na Carolina

2. Horitzó circular

Feia dies que caminava incansable per senders salvatges d’aquell bosc gairebé inescrutable. No duia cap brúixola i el seu sentit de l’orientació s’havia espatllat només néixer. La inèrcia de les seves passes mecanitzaven un ball constant seguint el compàs de tres per quatre, en clau de sol. Perquè només caminava de dia, quan la llum irisava tots els arbres. De nit, amb els seus ulls felins, poc hi dormia, sempre alerta al perill. Cada soroll estrany accelerava el batec del seu cor a mil revolucions per segon. I quan el soroll s’ofegava en el silenci, el seu cor entrava en calma i es deixava endur durant uns instants pel seu món del subconscient, aquell en què els somnis són els que decideixen.

Un dia, que semblava igual a tots els anteriors, va succeir quelcom diferent. Seguia constant amb el seu pas, els arbres quedaven enrere i sempre venien d’altres. Però de cop i volta, els arbres ja no aparegueren més i quedaren en el retrovisor del seu record immediat. Sorprenentment es va veure al bell mig d’una clariana i per molt que cerqués un horitzó, no el trobava. Era el centre d’una circumferència i tenia tres-cents seixanta camins possibles per triar, sense cap mena de pista. Confosa, s’aturà i segué a terra. Fins ara només li havia calgut seguir la drecera preestablerta, sense necessitat de decidir res. Però ara, tot era diferent. I no sabia què fer. Era de dia i es posà a dormir.

La rutina constant s’havia esvaït i començava un nou destí, el de la llibertat.


    1. Llegeix el nou text de na Carolina. Destria la introducció, el desenvolupament i el desenllaç.

    2. El text és una història fictícia per parlar d'un tema real molt important. Quin seria aquest tema?

    3. Descriu el paisatge que aparareuix a la narració.

    4. Fes-ne un comentari al blog de na Carolina www.http://somniturquesa.wordpress.com/somniant-amb-nantonia-lladonet/la-finestra-de-lestel/2-horitzo-circular/  on expliquis el significat del text, el tema i la teva opinió personal. Si vols, pots aprofitar per fer alguna pregunta a l'escriptora.

1. INTRODUCCIÓ --> Feia dies que caminava incansable per senders salvatges d’aquell bosc gairebé inescrutable. No duia cap brúixola i el seu sentit de l’orientació s’havia espatllat només néixer. La inèrcia de les seves passes mecanitzaven un ball constant seguint el compàs de tres per quatre, en clau de sol.
DESENVOLUPAMENT --> Perquè només caminava de dia, quan la llum irisava tots els arbres. De nit, amb els seus ulls felins, poc hi dormia, sempre alerta al perill. Cada soroll estrany accelerava el batec del seu cor a mil revolucions per segon. I quan el soroll s’ofegava en el silenci, el seu cor entrava en calma i es deixava endur durant uns instants pel seu món del subconscient, aquell en què els somnis són els que decideixen.

Un dia, que semblava igual a tots els anteriors, va succeir quelcom diferent. Seguia constant amb el seu pas, els arbres quedaven enrere i sempre venien d’altres. Però de cop i volta, els arbres ja no aparegueren més i quedaren en el retrovisor del seu record immediat. Sorprenentment es va veure al bell mig d’una clariana i per molt que cerqués un horitzó, no el trobava. Era el centre d’una circumferència i tenia tres-cents seixanta camins possibles per triar, sense cap mena de pista. Confosa, s’aturà i segué a terra. DESENLLAÇ --> Fins ara només li havia calgut seguir la drecera preestablerta, sense necessitat de decidir res. Però ara, tot era diferent. I no sabia què fer. Era de dia i es posà a dormir. La rutina constant s’havia esvaït i començava un nou destí, el de la llibertat.

2. El camí de la  vida.

3. Als costats de la dona hi ha arbre molt grans i entre ells esta molt oscur però davant de tot el camí es veu la llum del final .

4.

El camí cap a la felicitat, inabastable? ***

El camí cap a la felicitat, inabastable?

         Em fa il·lusió fer aquestra entrada ja que parlarà sobre un terme perseguit per cada persona que habita aquest món i l'objectiu final del fet d'existir. A més, en parlaré de manera totalment subjectiva. 

          

         Al llarg de les nostres vides anam perseguint aquest "fantasma" que anomenam felicitat. Reb aquest nom, no en un sentit pejoratiu, sinó perquè ningú no se l'ha trobat mai de cara, perquè la seva presència només hi és per a alguns i perquè apareix i desapareix sense explicació.

        Hi ha persones que malgasten les seves vides en una recerca constant i estèril de la felicitat com estat gairebé permanent, amb la il·lusió quimèrica que algun dia la trobaran. Però la felicitat és, normalment, una situació passatgera que desapareix a la mínima sense avisar. A més, moltes de vegades la felicitat és confosa amb l'eufòria, manifestació exagerada de joia, de satisfacció i d'alegria, que sol durar poquet i no sol ser del tot real. 

           Al llarg dels anys una de les preguntes recurrents que et sols  i te solen fer és: -Ets feliç? Aquesta pregunta sol ser difícil de respondre, la resposta més adequada tal vegada seria a través d'una interrogació retòrica: -Qui sap?  Però amb el pas del temps i, amb la maduració com a persones que això suposa, et vas adonant que la felicitat són aquells petits moments diaris i quotidianis que et donen tranquil·litat i et fan sentir bé. Aquesta felicitat s'ha de cercar perquè és difícil saber valorar les petites coses del dia a dia. 

           Evidentment, el que és felicitat per a uns, no ho és per a altres, i això fa que en el món hi hagi persones     felices i persones infelices de per vida. Una persona pot ser infeliç tota la seva vida a causa del seu caràcter o d'haver rebut una mala educació. Una persona inconformista, envejosa, capriciosa, venjativa, rencorosa, orgullosa, incapaç de valorar els petits detalls,  necessitada de viure experiències intenses, pot no arribar a trobar mai aquest bell camí. I dic camí perquè és el que primer s'ha de trobar, una vegada trobat, s'ha de saber seguir i valorar el que ens hi anam trobant, com aquell camí cap a Ítaca en el qual és més important aquest camí que no l'arribada a l'illa. 

         També  hi ha persones a qui la vida posa a prova, una vegada rera una altra, amb dificultats greus i això pot ser motiu d'infelicitat. Però pens que l'actitud d'aquesta persona i  la manera de viure les coses pot fer-la més feliç que no una altra a qui la vida li ho hagi posat tot molt fàcil. L'important no és el fet de viure una vida sense problemes ni dificultats, sinó la manera de viure aquests problemes i de superar els obstacles que vagin sorgint. I és bo estar preparat, perquè en sorgiran de problemes, i precisament aquests seran els responsables de fer-nos valorar els moments en que tot va bé.

        Què és per a mi la felicitat? La felicitat la puc trobar en el meu dia a dia perquè a mi el que més em fa feliç són les seves petites coses: Anar a fer un cafè amb un amic o amiga, el somriure del meu fill, compartir un bon àpat amb el meu marit, beure una copa de vi, passejar per un lloc tranquil, veure una estona la tele després de sopar, llegir un llibre interessant, escoltant un poc de música de la que m'agrada, anar a cercar el nin a l'escoleta, rebre abraçades de la meva família, una dutxa d'aigua calenteta, escoltar la gent, parlar amb la gent, cuidar els meus... La llista podria seguir de manera indefinida. Moltes d'aquestes coses les puc trobar diàriament i això ajuda a endolcir la meva existència i a fer-la més feliç.

         Evidentment, aquesta felicitat del dia a dia no és el mateix que la felicitat que sentim quan ens passen coses fora de mida com tenir un fill, treure una carrera, aprovar unes oposicions, muntar el teu propi negoci i que funcioni, partir de viatge, guanyar algun premi... Però, precisament, serà més feliç aquella persona que no necessiti d'aquestes grans coses, o d'altres, per sentir-s'hi. S'ha de saber trobar un equilibri i  aspirar a n'aquelles coses que podem arribar a aconseguir.

          Finalment podria dir que per ser feliços...

La persona que es considera feliç sap que la desgràcia és una possibilitat, mentre que la felicitat és una elecció. Si apostem perquè en la nostra vida hi siguin presents el màxim de moments feliços possibles, ens anirà bé:

Acceptar-nos com som i confiar en nosaltres mateixos.

• Una actitud positiva davant la vida.
• Habilitats socials i de comunicació.
• Afrontar amb realisme i bona actitud cada situació en què ens trobem.
• Expressar i viure els nostres sentiments i les emocions.
• Consciència de viure i gaudir de cada instant.
• Ganes dejugar, riure, descobrir i transgredir alguns límits del que és convencional.
• Alegrar-nos amb el que tenim i entusiasmar-nos en projectes nous.
• Estar orgullosos de nosaltres i del que hem estat capaços d'aconseguir.
• Cuidar-nos, valorar-nos i apassionar-nos amb l'aventura de viure.

                 

           Au idò, a ser feliços! 

                         
                                                                     Antònia Lladonet

               1. Fes un resum d'aquest text.

               2. Quin és el tema principal?

               3. A quines conclusions s'arriba en el text?

               4. Segons el text, què és la felicitat? Com es pot ser feliç?

               5. Et consideres feliç? Argumenta la teva resposta.

  1-Xerra sobre un terme perseguit per cada persona que habita món i l'objectiu final de fet d'existir.Al llarg dels anys una de les preguntes recurrents que et sols  i te solen fer és: -Ets feliç? Aquesta pregunta sol ser difícil de respondreLa felicitat la puc trobar en el meu dia a dia.

   2-Es la felicitat.Hem de cercar la nostra felicitat i conformar-nos amb el que tenim.
   3-La felicitat són els petits moments que em de saber valorar del dia a dia.
   4-És pot ser feliç si apostem que a la nostra vida hi hagui al màxim de moments feliços possibles, aceptar-nos com som i confiar en nosaltres mateixos.
  5- Sí,molts de pics fac el que vull vac amb els amics amb moto ...


       

Un poema preciós de Benedetti! Penjau-lo al vostre blog i el comentau! ***

Un poema preciós de Benedetti! Penjau-lo al vostre blog i el comentau!

¿Por qué el mundo soñado no es el mismo

que este mundo de muerte a manos llenas?

Mi pesadilla es siempre el optimismo:
me duermo débil, sueño que soy fuerte,
pero el futuro aguarda. Es un abismo.

No me digan cuando me despierte.

                                  Benedetti

  Responde las siguientes preguntas sobre el mismo:

                 1. Número de estrofas y de versos. Tipo de rima.

                 2. Explica lo que nos cuenta.

                 3. Resume el contenido en una palabra.

                 4. ¿Qué dirías, es un poema positivo o negativo? ¿Por qué?

                 5. ¿Qué tema filosófico trata?

                 6. Busca información sobre su autor.

                 7. Opinión personal.





     1-  2 estrofas 6 versos i rima asonante.
     2-  Que su pesadilla es el optimismo pero  el futuro le aguarda un abismo y ya veras  cuando se despierte.
    3-   Soñar.
    4-  Negativo por que cree que se caera por el abismo. 
    5-  Soñar.
    6-  Mario Orlando Hamlet Hardy Brenno Benedetti Farugia, més conegut  com Mario Benedetti, (Paso de los Toros, Uruguai, 14 de setembre de 1920 - Montevideo, 17 de maig de 2009) va ser un poeta, assagista i escriptor uruguaià pertanyent a la Generació del 45, i una de les personalitats més destacades de la literatura en llengua castellana de l'última meitat del segle XX.
     7-Esta bé.N'hi ha de millors .

La pena de mort

TREBALL D'INVESTIGACIÓ SOBRE LA PENA DE MORT


  1. Cerca informació sobre La pena de mort a internet i fes una explicíó del que has trobat. NO HA DE SER UNA COPIAR-AFERRAR.

  2. Explica la teva opinió personal sobre la mateixa. La teva explicació ha d'anar acompanyada d'una bona argumentació que justifiqui la teva resposta.

 3. Llegeix aquest text que parla sobre la pena de mort i el resumeixes. Comenta'l paràgraf per paràgraf i n'escrius la teva opinió personal.

1.


1. Prepara una enquesta sobre la pena de mort. Pensa en les preguntes interessants que podries fer. L'enquesta ha de tenir un mínim de 10 preguntes.

La pena de mort es una pena que es posa als asesins i a la gent que no a fet bones accions i se mareix aixó.

             2.  Cerca informació sobre qui eren els Cucorba. Afegeix imatges, la seva història i tota la informació que trobis.
           3. Explica el que penses que hauries de fer, en el teu dia a dia escolar, per a millorar tant la teva actitud com el teu rendiment.
            4.  Explica què significa per a tu l'amistat, si consideres que tens bons amics i si tu et consideres un bon amic i per què. Quines qualitats ha de reunir la persona considerada amiga per a tu? Afegeix imatges que simbolitzin el que és l'amistat per a tu.

Això mateix ha passat a la Xina aquests darrers dies, amb la singularitat que la persona executada era europea, britànica en concret i de 53 anys. Fou condemnada a mort per tràfic de drogues al 2007 i ara, a finals del 2009 ha estat executada. La seva família ho ha intentat tot per evitar aquesta pena, i ni tan sols un certificat del metge, dient que tenia problemes mentals, ha servit per evitar aquesta execució.

Si traslladam tot això al món de l'educació, a l'escola en concret, quin exemple dóna aquest tipus de "justícia"? Què ensenya? Que si un nin pega  a un altre i aquest darrer va al mestre a demanar ajuda, el mestre, per fer justícia, també ha de pegar al nin que ha estat agressor?

Amb tot això no vull dir que les persones que fan coses il·legals no hagin de patir un càstig, però aquest càstig no ha de ser la mort. A més, a vegades s'han condemnat vides innocents i, amb la pena de mort, no es pot tornar enrera. Una pel·lícula molt bona que tracta aquesta situació és En el nom del pare, vos la recoman.

Actualment encara hi ha seixanta-nou països que contemplen la pena de mort. Una xifra prou important per fer-ne debat. I no només això, avui en diam, encara hi ha moltes de persones que hi estan a favor, tot i que el nivell de suport a la pena de mort varia molt a cada país

1.  1-

To Personal

                                         
                                               

             1. Escriu un tema sobre el qual t'agradaria saber-ne més coses. Explica per què has triat aquest tema i quin interès et desperta.

             2. Explica el que creus que fou un dels dies més feliços de la teva vida i per què.





1) M'agradaria saber més sobre el  tenis perquè es el meu segon deport preferit després del futbol.
Saber la seva historia, en quin any es va começar a jugar , els seus jugadors mes importants.etc..

2) Un dels meus dies preferits va ser quan vaig anar de viatge d'estudis en 4t d'ESO a Londres perquè apart de que Londres es una ciutat impresionant, perquè el darrer dia que vàrem dormir dins l'hotel la vàrem liar moltíssim.Va ser espectacular!

1. Qui és Joana Raspall? Cerca informació sobre aquesta escriptora i conta al teu blog tot el que trobis. 

2. Copia el poema, cerca una imatge que t'agradi i adient i comenta'l. Què ens explica? A qui va dirigit? Què intenta comunicar?

Ens sembla genial la idea que des del blog de Bib.Botó (blog del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya) han llençat per a fer-li un més que merescut homenatge a la poetessa Joana Raspall: Novembre poètic amb Joana Raspall. Joana té dos grans passions que giren al voltant de la paraula: els llibres -és bibliotecària- i la poesia -és escriptora-; ambdós s'uneixen pel seu amor als nins i els resultats són uns poemes intel·ligents i encisadors que atrapen els lectors joves i adults. La felicitam, des d'aquí, per la seva trajectòria personal i professional i li donem les gràcies per ajudar-nos a gaudir de la poesia.

La pròpia Joana té uns versos preciosos dedicats als lectors de poesia, en homenatge a tots nosaltres:

Al lector de poemes

(Joana Raspall)

Llegeix a poc a poc.
El vers té pes i ales;
endinsa al fons del cor
i forja les sagetes
que vencen temps i espai.
Respira a poc a poc
l’embruix de les paraules,
i fes-te’n un tresor
de ritme i harmonia
que ja no et prendran mai.




A)   Joana Raspall (Barcelona, 1913) és escriptora i bibliotecària. Autora de tres diccionaris (de sinònims, de locucions i frases fetes i d'homònims i parònims ), cultiva sobretot el teatre infantil i la poesia. A part dels estudis de bibliotecària, també estudia comptabilitat, però la seva passió és la llengua catalana, per la qual sempre vetlla, sobretot quan el seu país n'està privat. El seu amor per la poesia i els infants la porta a escriure poemes per als més menuts, cosa que la fa una de les pioneres del gènere a casa nostra. La seva poesia infantil, clàssica i molt afí a la sensibilitat dels petits lectors, destil·la senzillesa en estat pur.

Tot i que sempre escriu poesia, es decideix a publicar-la ben entrada la maduresa. El seu últim llibre de poemes, Arpegis, apareix el 2004. L'escriptora, a través de la poesia japonesa, hi aglutina i recompon amb delicadesa una vida viscuda amb una conscient i profunda reflexió. El mateix any també apareix l'onzè i últim recull de poemes per a infants, Concert de poesia.

Joana Raspall porta la vida literària sempre amb molta discreció, si bé visita escoles i participa constantment en la vida literària de la seva ciutat, Sant Feliu de Llobregat, com ara a través del premi Martí Dot. És una de les fundadores d'aquest premi i hi continua sempre vinculada com a membre del jurat.

És sòcia d'honor de l'AELC.

B) Joana intenta que els nins aprenguin a lletgir amb aquest poema. Tots els nins i nines que puguin lletgir-lo que ho facin.

IBIZA

                                                 IBIZA

                   

Ibiza (en catalán y oficialmente Eivissa) es una isla situada en el mar Mediterráneoy que forma parte de la Comunidad Autónoma de las Islas Baleares, en España. Cuenta con una extensión de 572 km² y una población de 129.562 habitantes (INE2009). Su longitud de costa es de 210 km, en donde se alternan pequeños peñascos. Las distancias máximas de la isla son de 41 kilómetros de norte a sur y 15 kilómetros de este a oeste.

Posee una morfología muy irregular formada por varias montañas, de las cuales la más alta es Sa Talaia, situada en el municipio de San José, con 475 metros de altitud.

La isla tiene gran fama en todo el mundo por sus fiestas y discotecas, que atraen a numerosos turistas. Entre los clubs más famosos se encuentran Space, Pachá ,Privilege Ibiza, Amnesia, Cafe del Mar o Es Paradís.La zona del puerto de Ibiza también atrae a muchos turistas por su vida nocturna.

 Ibiza es mi isla favorita ya que posee unas grades y bonitas playas, paisajes y con un puerto espectacular.Lo que más me atrae de esta isla son  las espectaculares fiestas que hay en las discotecas, las mas buena y popular es PACHA IBIZA.

Edat Moderna

1. Cerca informació sobre la literatura a l'Edat Moderna, segles XVI i XVII.

2. Escriu un acudit que t'agradi especialment i l'acompanyes d'una imatge adient. Explica per què t'agrada.




1)L'edat moderna.L'edat moderna és la tercera de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa. Entre els anys 1453 (caiguda de Constantinoble) i 1790 (Revolució Francesa),va començar a néixer un nou sistema econòmic, el capitalisme, que es consolidarà de forma definitiva amb la Revolució Industrial. En aquesta perspectiva, l'edat moderna seria el període dels valors de la modernitat (el progrés, la comunicació, la raó) enfront del període anterior, l'edat mitjana, que el tòpic identifica amb un parèntesi històric dominat per l'endarreriment cultural i social, i l'obscurantisme. L'esperit de l'edat moderna buscà el seu referent en un passat anterior, l'edat antiga. Des d'una perspectiva més global, l'edat moderna va marcar el moment de la integració de dos mons humans que havien romàs completament aïllats durant més de 20.000 anys: Amèrica, el Nou Món, i Euràsia i Àfrica, el Vell Món.
El fraccionament polític característic del món medieval va anar deixant pas a l'aparició de poderosos estats regits per monarquies autoritàries i absolutes. Finalment, la ciència i la tecnologia van començar a deslliurar-se dels antics prejudicis i, en conseqüència, van aconseguir un coneixement més profund de la naturalesa, per posar-la al servei del progrés.



2) Acudit.

Un hombre va a visitar a un adivino:
Pom, pom.
- ¿Quién es?
- Pues vaya mierda de adivino…

És un dels acudits que més me agrada perqué és molt graciós i es fàcil de agafar-ho.

La Llibertat

LA LLIBERTAT (per Miri4, il·lustració de Maja Sereda)

Ho tenia tot al seu abast: cada dia el seu menjar, l’aigua fresca i l’habitatge net, fins i tot un mirall amb campaneta inclosa per si volia fer música. Però en Pere va voler donar-li alguna cosa més, i li va obrir la porta de la gàbia.

-“ Ara ets lliure!” – va dir

L’ocellet va mirar a un costat i l’altre i va voler sortir, però portava tant de temps en aquella gàbia que ja no se’n recordava de volar, es va cansar de seguida i a més a més per poc no se l’empassa el gat de la veïna... Quin ensurt! El pobre ocellet va tornar a la seva gàbia i es va deixar acaronar el cap. Preferia la seva vida de sempre, amb el menjar i el beure assegurat, abans que aquella llibertat que podia ser tan perillosa.

1. Un conte de nins per a fer reflexionar els adults. Resumeix el conte en quatre línies.

Tract d'un ocellet que vivia molt bé en la seva gàvia perqué el seu amo el tractava beníssim.Un dia el nin va decidir obrir la porta de la gàvia i li va dir que era lliure. L'ocellet , que va passar molt de temps en la gàvia, se va oblidar de volar, preferia seguir la seva vida amb el nin i segur,  que viure una vida lliure per el món i perillosa.

2. Qui és el protagonista principal? Què li passa?

L'ocell. Que el nin un dia li dóna la opció de ser lliure però l'ocell prefereix estar amb ell perqué sap que es més segur que estar amb llibertat.

3. L'ocell simbolitza la llibertat. Un ocell engabiat també? Per què?

En principi no. Perqué desde el punt de vista de les persones , als ocells lis agrada ser lliures i volar amb els altres ocells, però com que aquest text és un conte, ens fa veure que probablement alguns ocells prefereixen una vida segura amb una persona que el cuida bé , que una llibertat com altres ocells amb inseguretat.

4. És normal que l'ocell no vulgui la llibertat? Hauria estat millor no tancar-lo mai? Creus que aquesta por a la lliberat també es té al món dels sers humans? Justifica la teva resposta.

Si que és normal, perqué l'ocell sap que amb el nin viurà millor que amb la seva pròpia llibertat.per una part si i per una part no : No,  perqué així l'ocell sap que hi ha persones que tracten bé als ocells i amb aquestes persones poden viure millor i si, perque l'ocell s'ha acostumat a una vida fàcil i senzilla en ves de estar lliure i madurar poc a poc i afrontar les coses en el món.
Aquesta por a la llibertat si que es té al món dels humans perqué moltes persones surten al carrer amb inseguretat de altres persones per por de que lis fasin algo dolent o se aprofitin de elles entre altres casos.

El Futbol

                           EL FUTBOL

El futbol (de l'anglès football, "peu pilota"), és un esport d'equip jugat entre dos equips d'onze jugadors, i es considera l'esport més popular del món. Es juga en un camp rectangular de gespa o gespa artificial, amb una porteria a cada un dels costats del camp. L'objectiu del joc és marcar controlant la pilota cap a la porteria contrària. Els porters són els únics jugadors que se'ls hi és permès utilitzar les mans o els braços per agafar la pilota; la resta de l'equip utilitzen el peu per xutar la pilota cap a una posició, algun cop utilitzant el tòrax o el cap per controlar la pilota. L'equip que marca més gols quan acaba el partit és el guanyador. Si el resultat és d'empat al final del partit, es dóna la prorroga o ronda de penals, depenent del format de cada competició. Quan el partit queda empatat es suma 1 punt per cada un i quan un dels equips guanya li donen 3 punts.

LA TARDOR

Tardor...

 

 

1. Començam la tardor. Explica tot el que sàpigues sobre aquesta estació i cerca i penja un poema que en parli.

2. Comenta el poema Paraules del vent. Quin és el tema? De què parla? Penja'l al teu blog amb el comentari i una imatge adient.

Paraules del vent

(Joana Raspall)

El vent em diu coses

que jo no les sé explicar;

coses dolces i boniques

que fan de bon escoltar:

com si cantessin els àngels

amb arpes i violins;

com si les flors hi vessessin

el nèctar que duen dins;

com si em gronxessin les ones

sobre un mar meravellós

dins d'una barca de somni

on fóssim nosaltres dos...

...perquè sé que tu hi vindries,

al mar de l'encantament,

a escoltar bruixeries.



1)  La tardor, rerevera, primavera d'hivern, santmiquelada (santamiquelada) o més poèticament autumne és una de les quatre estacions de les zones temperades. Astronòmicament, comença amb l'equinocci de tardor (entre el 22 i el 23 de setembre  en l'hemisferi nord i el 20 i el 21 de març en l'hemisferi sud), i acaba amb el solstici d'hivern (al voltant del 21 de desembre en l'hemisferi nord i el 21 de juny en l'hemisferi sud). No obstant això, a vegades és considerat com els mesos sencers de setembre, octubre i novembre en l'hemisferi nord i març, abril i maig en l'hemisferi sud.

Característiques: És una època de precipitacions, en algunes parts del món, i de descens progressiu de la temperatura. Els dies s'escurcen progressivament i les nits s'allarguen. Les plantes caducifòlies perden la clorofil·la i les fulles esdevenen groguenques o vermelloses com a pas previ a la seva caiguda. Molts fruits estan en el seu punt òptim. Els animals es preparen per al temps fred emmagatzemant menjar.

La tardor

Ja cauen les fulles
i les flors es marceixen.
Les vinyes estan ben curulles
i la tardor ja fa abrigar la gent.

Les castanyes peten al foc
a poc a poc.
Ja hi ha panallets
els que més m’ agraden són els de pinyonets.

La tardor es vesteix
de marró, vermell, verd i ataronjat.
De bolets en pots agafar un bon feix
però has de córrer perquè si no ja te’ls han agafat.

   Les orenetes se’n van,
hi ha silenci al niu
però, com sempre, tornen a l’ estiu.

Amb la tardor
pots escoltar la remor
d’una confusa tempesta
que no fa gens de gresca.

2)     a) El vent li diu coses dolçes i boniques sobre ella. b) Parlen de les coses més quotidianes,és a dir, de la bellesa de la senzillez.

de les paraules al vent.

1. Busca información sobre el Romanticismo. Explica sus características principales, la época en la que apareció y sus autores representativos. Añade una imagen representativa.

2. Gustavo Adolfo Bécquer. Explica vida, obra y temática principal. Lee algunos de sus poemas y escribe el que más te guste, explica el por qué y añade una imagen representativa.




1) 
El Romanticisme és un moviment cultural i polític originat a Alemanya i en el Regne Unit (Gran Bretanya i Irlanda del Nord) a la fi del segle XVIII com una reacció revolucionària contra el racionalisme de la Il·lustració i el Classicisme, conferint prioritat als sentiments.

CARACTERÍSTIQUES:

- La consciència del Jo com a entitat autònoma i, enfront de la universalitat de la raó *dieciochesca, dotada de capacitats variables i individuals com la fantasia i el sentiment.
- La primacia del Geni creador d'un Univers propi, el poeta com a demiürg.
- Valoració del diferent enfront del comuna, la qual cosa porta una forta tendència nacionalista.
- El liberalisme enfront del despotisme il·lustrat.
- L'originalitat enfront de la tradició *clasicista i l'adequació als cànons. Cada home ha de mostrar el que li fa únic.
- La creativitat enfront de la imitació de l'antic cap als déus d'Atenes.
- L'obra imperfecta, inacabada i oberta enfront de l'obra perfecta, conclosa i tancada.

AUTORS:
Mariano José de Larra ; Gustavo Adolfo Becquer ; José de Espronceda ; Rosalía de Castro.

2)
En realitat el seu nom era Gustavo Adolfo Domínguez Bastida, *Becquer era el cognom dels seus avantpassats. Va néixer a Sevilla l'any 1836, ja estava mort el rei Fernando VII, no li va donar temps i va haver de ser romàntic en el realisme. Es trasllado a Madrid on va treballar com a periodista i funcionari. Va tenir un matrimoni desafortunat amb Costa Esteban. Es va enamorar de diverses dones a els qui evoca en els seus poemes i relats. Va viure períodes de penúries econòmica i va morir en 1871 a causa d'una malaltia pulmonar. S'ha convertit en el símbol del romanticisme subjectiu i intimista. Es tracta d'un poeta líric per excel·lència. Les seves penúries econòmiques, li van portar a compondre una sèrie de poemes sensibles, delicats i íntims, de formes senzilles i commovedores. La seva obra es va publicar en revistes i diaris de l'època, però la seva producció poètica no va veure la llum fins al cap de la seva mort. Va ser una recopilació que van fer els seus amics més íntims i publicada amb el nom de “Rimes”. Les “Rimes” són poesies breus de to popular i gran musicalitat, centrats en dos temes: l'amor i la poesia.



Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port
que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats
per aprendre del que saben.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat
fent el camí, sense esperar
que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.

Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.

Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara s'acosta.
I quan creieu que arribeu,
sapigueu trobar noves sendes.

Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta
i, quan sereu deslliurats,
tingueu ben present no aturar-vos (2)

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures,
plens de coneixences.

Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures,
plens de coneixences.

Lluis Llach

1. Heu vist que el nostre blog comença amb uns versos d'aquest poema que fou traduït i musicat pel compositor Lluis Llach. Descriu una bona filosofia de viure i m'agradaria que vosaltres descobríssiu quina és. Simplement doncs, copia el poema al teu blog, acompanya'l d'una imatge adient, explica el que ens conta i penja a la mateixa entrada la cançó.


Elpoeta grec Konstantin Kavafis va saber captar tot el significat que Homer intentà plasmar en la seva obra, i ens la va fer arribar en forma de poema.

“Ítaca”, així és com es titula el poema, compara l’expedició que realitzà Ulises amb la nostra pròpia vida, la qual es troba plena de perill però també de glòria. Anys després, el magnífic cantant Lluís Llach va fer una adaptació d’aquest poema i el convertí en una meravellosa cançó de més de quinze minuts de duració, en el transcurs dels quals, si prestem atenció, podem arribar a escoltar el so de les ones del mar. 

·Link de la cançó:

 http://www.youtube.com/watch?v=B2G4FQby7bM



  
                                                                                                                                       Luis Llach

 

Significat dels refranys

A. Explica el significat de cada una d'aquestes dites populars sobre les diferents estacions de l'any. Escriu-ne una que sàpigues sobre cada estació tu també.

1) Primavera arribada, ovella esquilada.

2) Per la primavera, res no és com era.

 

3) En l'estiu, tot lo món viu.

4) Estiu calorós, hivern rigorós.

5) La tardor, porta la tristor.

 

6) Pluja de tardor, fa bona saó.

 

7) Pluja d'hivern, dia d'infern.

8) En hivern, bona sopa i vi calent.

9) Si la Candelària plora, de l'hivern ja estem fora; si la Candelària riu, torna-te'n al niu; tant si riu com si plora, de l'hivern ja estem fora.

10) A l'estiu tota cuca viu.

11) La primavera, la sang altera.

 

12) A l'estiu, la figa busca el piu.

13) Els ocells tornen a cantar, la primavera acaba d'arribar.

                         14) La primavera porta flors, dites i calor. Si no la veus ets de color




        1)Vol dir que amb l'arribada del bon temps els pastors aprofiten per esquilar  el ramat.

        2) Quan primavera el cos acostuma a experimentar canvis importants.

        3) Aquesta època de l'any ens permet que totes les persones faguin sortir les seves pasions  i  tenen que disfrutar del bon temps.
        4) En s'estiu fa calor i en s'hivern molt de fred.

        5) Els dies són més foscs i més trists.

        6) Quan en la tardor plou , plou molt.        7) Quan es hivern, no tens moltes ganes de sortir al carrer.

        8) En hivern , es millor quedar-se en casa calentet.
  
        9) Ve una nova estació, l'hivern queda enrrere.

      10) La gent està molt feliç.
   
      11) Ens avisa de que l'estiu s'està apropant.
      12) Es el temps de les figues.

      13) Quan arriba la primavera , els ocells surten a cantar i es passetgen per el cel.

      14) En la primavera fa calor i es més florit, surten més flors.

Ara te toca a tu...

1. Ara te toca fer una entrada més personal que ens ajudi a conèixer-te millor. Fes un escrit on expliques com és el teu caràcter, o com creus que és, el que t'agrada fer habitualment, quines són les persones que més t'estimes, les coses que t'apassionen, que et preocupen, sense les que podries viure, les teves il·lusions, etc. Ens interessa molt el que ens contis. 

Ara te toca a tu...

ARA EM TOCA A MI ...

Tenc un caràcter tranquil,m'agrada ser simpàtic amb la gent i sempre fer-li's riure.
Intent sempre que puc respetar a les persones i ajudar-les en tot.Hem consider una persona forta i lluitadora.
Les persones que més estim són la meva mare i la meva germana de 27 anys, sense elles , no tendrie res.
El futbol, és el deport que practic i en els meu temps lliure o bé vaig a donar una volta per el poble o bé ve en Robin a ca meva a jugar a sa pley 3 , ja que tots dos som uns viciats.
El meu color preferit és el lila , el meu equip de futbol preferit es el Real Madrid i el menjà que més m'agrada són els torttelinis.
Finalment lo que me preocupa més es perdre a sa meva padrina ja que es l'única que tenc.
Mai he conegut a cap dels meus padrins però sempre m'han xerrat molt bé de tots dos.